La paraula fisioterapeuta va ser un dels primers mots complicats que vaig aprendre a pronunciar, quan de xic em preguntaven de què treballaven els meus pares. Aquest terme i aquesta professió van anar creixent amb mi. Posteriorment, quan potser ja tenia clar a què em volia dedicar, va aparèixer l’osteopatia, allò que era novetat i que venia de fora; no ho podia deixar escapar.

Amb el pas dels anys t’adones que molts dels teus pacients passen a ser els teus amics, amb els que comparteixes alegries, penes i aficions; t’adones que tot forma part d’un conjunt en constant moviment, igual que el nostre propi cos.

Tècniques a part, aquest moviment global i harmoniós és el que fa que el nostre cos funcioni com una màquina perfecta, i la manca del mateix ens porti als problemes o malalties.

Com deia el meu pare: “Tot el que no es mou es mor. El moviment és vida”