Jo entenc la dansa lliure com un ús psicoterapèutic del moviment per promoure la integració emocional, física, cognitiva i social d'un individu.

Buscar en el moviment l'exteriorització de les emocions mitjançant el despertar del cos, sent conscient de la respiració, corregint la postura i fent circular l'energia, donant valor al cos com a expressió de les nostres emocions, pors, ràbia, joia, serenitat, desig, dolor, etc.

A principis del segle XX sorgeix el moviment anomenat dansa lliure tot seguint l'impuls D'Isadora Duncan.

El suport de la pedagogia de François Malkovsky crea exercicis i coreografies sobre una base musical que ens endinsen en el món de les emocions.

S'inspirava en la natura: terra, aigua, foc, aire i en les seves lleis universals: El moviment dels arbres, el vol dels ocells, caminar dels felins, el treball del camp, el flux i reflux de les aigües dels oceans... No es tracta de fer cadascú el que vol, sinó més aviat descobrir la llibertat que dona el mateix moviment natural del cos amb la màxima economia d'esforços.